Objectius joves.qxd

Objectius
educatius
específics
per a joves
de 13 a 17 anys
sensibilitat i respecte envers la diversitat Àrea psicomotriu, dels hàbits i
les habilitats
Z Que els joves siguin crítics i constructius enfront de les situacions d’injustícia, risc en el comportament vial, en els des- degradació o deixadesa que viuen al seu plaçaments amb transport públic i privat. entorn.
Z Que els joves reforcin els hàbits d’odre i Z Que els joves siguin capaços d’assumir neteja en relació a l’entorn que els envol- algun compromís de cooperació en pro- jectes de millora de l’entorn social, natu- tència, regularitat i bon ritme en la marxa. Z Que els joves tendeixin a interioritzar i a reflexionar sobre les pròpies experiències Z Que els joves dominin els hàbits bàsics del bon excursionista en relació a la mot- xilla, la roba, el menjar més adient, etc.
Z Que els joves valorin l’esforç i l’austeri- tat i siguin capaços de divertir-se i amb Àrea dels coneixements i de les
capacitats intel·lectuals
Z Que els joves consolidin la seva capaci-
tat d’autoorganització i d’autonomia sen- Relació
de conceptes bàsics
A continuació relacionem les principals
Z Que els joves estimulin la seva capaci- tat de pensament abstracte, analitzant i idees o missatges clau, formulats en el interpretant les relacions causa-efecte llenguatge planer que poden entendre els bulari respecte als elements caracterís- Representen una pista concreta per a la tics del paisatge natural i cultural.
(vegeu l’apartat Reflexió del capítol El correctament amb el mapa i la brúixola.
1. Catalunya es caracteritza, entre d’al-
Z Que els joves identifiquin correctament els elements del patrimoni artístic en tres coses, per una llengua pròpia i un durant tota la història, un país de pas i Z Que els joves identifiquin Catalunya com a país de diversitat i personalitat pròpia.
2. Aquesta diversitat i aquest mestissat-
col·lectius vinculats i compromesos en Catalunya, perquè li han aportat plurali- projectes de protecció de l’entorn, pro- tat, progrés i tolerància.
3. Però Catalunya no és la meravella més
Àrea afectiva, de les actituds
i els valors
4. Considerar el teu país com al millor del
Z Que els joves desvetllin el seu interès Z Que els joves siguin conscients i accep- tin les pròpies limitacions físiques o envers els pobles i les persones.
5. Totes les persones necessiten identifi-
car-se amb un país i estimar-lo, i això no és ni etnocentrisme, ni xenofòbia, ni Tanmateix, els adolescents no desitgen racisme. Per ser ciutadà del món, obert i sempre ser més autònoms. Viuen l’apro- respectuós envers totes les maneres de pament a la independència d’una manera viure, cal ser ciutadà d’algun lloc.
contradictòria. Ser autònom és molt incò- 6. Una constant històrica dels catalans és mode. Per això, els monitors i monitores
l’afecció a viatjar, a desplaçar-se i a haurem de motivar-los fortament cap a conèixer el propi país i la resta del món. l’autogestió en tots els afers del grup. Cal Per això, l’excursionisme forma part de la que confiem molt en les possibilitats dels cultura catalana i ha estat, des de sem- joves i estirem les seves capacitats pre, una manera activa i participativa de intel·lectuals i afectives. Si no eixam- viure la cultura, la ciència i l’esport.
superar dificultats, el que acabem fent és infantilitzar-los i acostumar-los més aviat Metodologia bàsica
al consum d’activitats que a la participa- Amb els grups d’adolescents, més que D’altra banda, molts adolescents tendei- d’un centre d’interès, cal parlar d’un pro- xen a proposar-se coses irrealitzables, jecte que servirà d’eix a cada grup i projectes llaminers però sense possibili- donarà sentit a moltes accions diferents.
tats. L’acció dels educadors, doncs, passa Preveiem, per dur a terme els projectes, també per ajudar-los a tocar de peus a establir contacte amb diverses associacions: terra, és a dir, ajudar-los a assolir èxits de veritat, a poder exhibir realitzacions Z Grups i centres de recerca i de conser- d’omnipotència típics de l’adolescència (“a mi no em passarà.”) representin un risc seriós quant a la seguretat personal.
Les excursions, sobretot a l’alta muntan- El paper dels monitors i tatge de les pròpies limitacions físiques,
monitores
per la qual cosa els educadors hem d’es- tar a l’aguait i trobar el punt entre la Com a pautes de comportament educatiu superació personal i el límit raonable de a seguir amb els joves, proposem les les possibilitats físiques i psíquiques.
Estar en acció
La deixadesa en els hàbits d’ordre i en el El grup de 13-14 anys sol ser un col.lectiu tracte personal semblen formar part d’un explosiu, imprevisible, esgotador. que cert estil de viure l’adolescència.
mantenir-se frescos. El grup de 15-17 Molts adolescents solen ser desendre- anys sol funcionar, certament, amb un rit- çats, tenir poca cura d’ells mateixos, dels me més relaxat i madur, però a vegades materials i de les sales que utilitzen o fins cau en el desànim, la manca d’operativitat i tot de les seves coses (la roba, estris personals.) Això no és tant pel fet que no hagin adquirit hàbits d’ordre i de nete- Per tant, és imprescindible portar-ho tot ja quan eren petits, sinó que una certa ben preparat. Això no vol dir en absolut actitud de deixadesa és una manera de donar-los tot fet, sinó preveure les cir- desafiar l’autoritat dels adults i els ajuda cumstàncies en les quals el grup pot esde- a autoafirmar-se.
venir poc a poc més autònom. Dóna molta més feina ajudar els joves a autoorganit- No vol dir això que haguem de tolerar zar-se, prendre decisions, rectificar. que que ens envaeixi el desordre, perquè, sempre conscients, la deixadesa provoca representen el contrapunt a l’activisme o Haurem de posar el contrapès com a Hem d’evitar personalitzar o viure massa educadors i marcar, quan calgui, pautes intensament els conflictes en les rela- de comportament i d’organització. No es cions personals dintre del grup que són tracta d’enfrontar-nos al grup perma- habituals en els col.lectius d’adolescents.
nentment, ni tampoc de jugar a anar de I, per contra, expressar optimisme, col·lega. Cal que la nostra presència en el subratllar el que funciona, fer positives grup sigui la d’un adult, a prop dels joves les experiències, els contactes, les entre- per ajudar-los a madurar en el camí de la vistes, els debats, la informació mateixa.
pròpia autonomia. Hem de ser capaços Una broma a temps, una ironia suau (mai de comprendre’ls, però també d’exigir- sarcasme), un acudit o una demostració exhibeixen molts adolescents no ha de causa de malestar, de complexos, de sen- ser imitat per l’educador sota l’excusa timents d’autoexclusió i també de mala d’una major sintonia o comunicació. consciència. Hem d’evitar que els conflic- L’expressió verbal permet consolidar l’as- tes d’aquesta mena es podreixin per man- similació de conceptes abstractes, als ca d’una actuació en el moment oportú.
arribar perfectament pel moment madu- Per tant, l’equilibri en aquest aspecte és el punt intermedi entre esquivar els con- flictes per tal d’assolir un clima superfi- Afecte i bon humor
contínues per tal de no deixar-ne passar Sovint els adolescents desgasten emocio- ni una. Tant una actitud com l’altra són nalment l’educador pels seus alts i baixos, nocives per a la vida del grup i per a la per la seva afectivitat descontrolada, per maduresa emocional dels adolescents.
imprescindible, mantenir un bon estat d’à- nim, de bones vibracions, de confiança en Reflexió
el grup i d’autoconfiança en ells mateixos. La identitat cultural, en aquesta etapa de la vida, està lligada a la mateixa crisi d’identi- Caldrà, també, buscar els moments per a tat de l’adolescent. L’autoestima, l’afirma- la relació interpersonal, per a la conversa ció de la personalitat, són aspectes que tranquil·la. és a dir, buscar l’espai de sovint provoquen contradiccions amb el no-exigència en un context de superació respecte a la diversitat. Molts joves són personal i de grup. Aquests moments intel·lectualment tolerants, però visceral- d’interiorització són molt útils per a la ment intransigents, sense tenir-ne cons- maduració de la personalitat adolescent i ciència. De fet, superar aquesta antinòmia és un grau de maduresa important, difícil L’avaluació del
programa
La tendència a la rigidesa en els judicis, prò- pia de l’adolescent, farà que moltes refle- L’avaluació amb els joves
xions pateixin encara d’inflexibilitat. Hem de Amb els mateixos adolescents ha de ser prendre aquest fet com un estadi evolutiu, possible interioritzar poc a poc els compor- davant el qual nosaltres haurem de jugar a taments i els valors que ens proposem en fons el paper d’adult, és a dir, el paper del aquest programa. Per això, a cada excursió s’han de plantejar explícitament els aspec- tes de comportament i d’esforç necessari D’altra banda, per a molts joves, les pos- que caldrà fer per a la bona convivència i el tures extremes en política, en la defensa bon desenvolupament de la sortida.
atracció important. En aquests ambients Amb els adolescents és especialment la pressió de grup és molt forta i la ten- important explicitar al màxim les expec- dència narcisista dels adolescents fa que tatives en el nivell d’autonomia personal i es repleguin en ells mateixos, tornant-se d’autoorganització del grup.
un fre per a l’obertura i la tolerància. En aquests casos, els joves busquen en el Posteriorment, els joves valoraran fins a grup una mena d’ecosistema adolescent, quin punt l’excursió ha estat satisfactò- una mena d’aixopluc o paraigua enfront ria, no solament des de la perspectiva de l’exterior, representat pels adults i la més lúdica, sinó també des de la pers- seva obsessió perquè es tornin responsa- pectiva convivencial, d’autonomia, d’or- bles i madurs com més aviat millor. Per ganització i d’interès dels continguts de això, les relacions amb les persones que la mateixa excursió.
no comparteixen el tarannà i l’argot del L’avaluació que fem els monitors i
monitores
Reflexionar sobre altres persones o mane- La proposta d’avaluació del programa res de viure, interessar-se pels problemes comprèn un primer diagnòstic inicial per socials, implica desplaçar l’atenció d’un copsar el nivell de partida dels adoles- mateix a l’exterior. Implica obrir els ulls a cents en cadascun dels objectius educa- l’entorn i desdramatitzar els petits conflic- tius proposats i una valoració final dels tes personals. Malgrat la dificultat de molts canvis de comportament en relació a nois i noies de sortir del seu univers indivi- aquests objectius.
dual (farcit d’enamoraments i desenganys, grans o pèls a la cara, quilos a la panxa, Per això, utilitzem com a pauta el mateix etc.) cal estimular-los a fer l’esforç d’obrir- llistat d’objectius educatius, valorats se a l’entorn i sensibilitzar-los envers els segons una escala de 5 graus en la millo- En aquest esforç per sortir del propi melic, Z han millorat molt serà imprescindible comptar amb la Z han millorat força col·laboració d’altres persones adultes, a Segons l’avaluació sigui la inicial o bé la final usarem un senyal diferent: per exem- ple, una creu en el cas de l’avaluació inicial i una rodona en el cas de l’avaluació final.
mateixa pauta d’avaluació ambdós aspec- tes (el punt de partida i el nivell assolit al final) i podrem apreciar fàcilment l’evolu- ció del comportament dels adolescents.
Pauta d’avaluació del grup
d’adolescents de 13 a 17 anys, inicial i final
Comportament a avaluar
Força Mitj.
Eviten les situacions de risc en el comportament vial, en els desplaçaments amb transport Manifesten hàbits d’odre i neteja en relació a l’entorn que els envolta i als indrets que visiten.
Manifesten la seva resistència, regularitat i bon ritme en la marxa, quan van d’excursió.
Dominen els hàbits bàsics del bon excursionista en relació a la motxilla, la roba, el menjar més Són capaços d’autoorganitzar-se i de ser autò- noms sense la pressió constant dels monitors i Són capaços d’analitzar i interpretar les relacions causa-efecte entre els elements del paisatge.
Posseeixen un vocabulari ample respecte als elements característics del paisatge natural i Són capaços d’orientar-se amb el mapa i la brúixola, en les sortides a la muntanya.
Identifiquen correctament els elements del patrimoni artístic en relació a l’època històrica.
Identifiquen Catalunya com a país de diversitat Coneixen persones i col·lectius compromesos en projectes socials, culturals o ecològics.
Mostren interès per la història i la cultura.
Són conscients i accepten les pròpies limitacions davant els projectes que es proposen.
Expressen sensibilitat i respecte envers la diversitat de maneres de ser i de viure.
Manifesten una actitud crítica i constructiva enfront de les situacions d’injustícia, degradació Tendeixen a reflexionar i a interioritzar les experiències viscudes individualment i en grup.
Són capaços de comprometre’s en projectes de millora de l’entorn social, natural o cultural.
Valoren l’esforç i l’austeritat i són capaços de divertir-se amb poc consum i molta comunica-

Source: http://esplai.info/ExplorarCatalunya/pdf/1.1.3%20objectius%20joves.pdf

Eugenio anessi pessina

CURRICULUM ATTIVITÀ SCIENTIFICA E DIDATTICA MARIA CATERINA CAVALLO DATI ANAGRAFICI Luogo e data di nascita: Matera, 25 ottobre 1968 E-mail: [email protected] CURRICULUM DI STUDI 1993: UNIVERSITÀ L. BOCCONI, MILANO. LAUREA IN ECONOMIA AZIENDALE Indirizzo specializzato in Economia delle Amministrazioni Pubbliche. BORSE, CONTRATTI E POSIZIONI RICOPERT

The thyroid nodule

The new england journal of medicine This Journal feature begins with a case vignette highlighting a common clinical problem. Evidence supporting various strategies is then presented, followed by a review of formal guidelines, when they exist. The article ends with the author’s clinical recommendations. A 42-year-old woman presents with a palpable mass on the left side of her neck.

© 2010-2018 Modern Medicine